Fi de l'assignatura TIC i TILC

M’agradaria fer un resum d’allò que hem estat fent al llarg del curs...

Com posava a l’escenari, sempre hem degut de llegir primerament tota la informació per comprendre bé tot allò que devíem fer i aprendre coses noves. Jo personalment he rebut informació nova perquè per exemple hi havia conceptes que mai havia escoltat com ara el del tema 7 de les noves capacitats dels docents o la forma d’organitzar l’aula de informàtica (sempre de la mateixa manera). 

Després, devíem fer la tasca encarregada. De vegades ha sigut una tasca un poc costosa de fer però estava molt bé explicada. Aleshores, s’ha pogut fer sense cap problema. 

I, finalment, les entrades al blog que per a mi és la primera vegada que escriu a un blog personal. La primera impressió va ser que seria una tasca molt lenta però em va agradar  cada dia més. I ara ja puc dir que se utilitzar un blog. Crec que és útil però potser crec que és millor un wiki perquè les entrades no han de tindre un ordre cronològic i d’aquesta manera podem escriure quan vulguem. 

Ha sigut entretinguda l’assignatura. 

Experiències TIC a l'aula

Com sempre he fet al llarg dels temes i fins ara, primerament he llegit l’apartat “escenari”. La lectura d’aquest apartat ha introduït i dóna informació pràctica sobre la realització de la tasca 2 a fer.  Doncs, si bé no sembla veritat, m’ha paregut molt interessant l’organització de l’aula perquè sempre he tingut la imatge mental de fileres de cara al professor... Però, personalment crec que la millor manera, i sobretot a l’aula d’idiomes és en forma de ferradura, perquè així pot haver-hi un espai al centre de l’aula per fer dramatitzacions, representacions de diàlegs, l’aula sembla més ampla i no tan condensada, etc. En general, crea un ambient més relaxat.  

El racó de l’ordinador també m’ha semblat molt interessant però crec que té menys possibilitats perquè limita la recerca i l’ús per part dels alumnes. M’ha gustat molt les recomanacions de les pel·lícules, ja que crec que sempre es pot aprendre molt bé de pel·lícules com a font d’aprenentatge. L’aula mòbil pense que es una alternativa a l’aula d’informàtica, però crec que és millor l’aula d’informàtica perquè tot està bé organitzat amb més maquinari, els ordinadors no es perden, no tenen limitació de temps, són més grans, etc.

Respecta al programari, he investigat sobre els webs recomanades i crec que són molt interessants. Sóc de l’opinió que hem de compartir els nostres coneixements per poder millorar les coses i tenir recursos ja fets sobre els quals treballar crec que és un aspecte molt positiu.

La gran novetat d’aquest tema és el nou concepte TPACK. I crec que és molt coherent perquè amb nous models d’aprenentatge, fa falta trobar conceptes per poder explicar tot això. Crec que el docent de hui dia ha de formar-se d’aquesta manera malgrat que no siga fàcil o al menys al principi. Aquest concepte explica que els docents han de ser capaços d’entendre d’informàtica, de saber ensenyar i de controlar la seua assignatura. És a dir, el docent de hui dia ha de ser competent digitalment, competent pedagògicament i competent disciplinàriament.

Si jo m’haguera d’avaluar, crec que no  sóc competent en cap competència. Digitalment he d’aprendre i conèixer encara més programaris que jo no conec o que no faig ús de forma didàctica. Pedagògicament crec que s’aprén a ser professor amb els anys. Probablement em costaria realitzar una activitat de gran envergadura amb les TIC de colp i volta, sense més bagatge com a professor i experiències. Finalment, crec que sí sóc competent disciplinàriament però també he d’aprendre tots els dies coses noves. Realment s’aprén a ser professor amb els anys, ja que no crec que siga una tasca molt fàcil.

Després he terminat de llegir aquest apartat i he vist els vídeos que m’han motivat molt a l’hora de programar i dissenyar unitats didàctiques.

La realització de la tasca 2 ha sigut una mica complicada perquè si bé estava motivat, posar-se a treballar de forma creativa és un poc difícil, però finalment ho he fet. La meua experiència tracta de la promoció de la ciutat dels alumnes. Sempre hem treballat a l’aula d’informàtica on els alumnes han aprés els adjectius comparatius, el vocabulari de la ciutat, donar opinions, indicar itineraris, els llocs de la ciutat, etc. Crec que és molt motivador per emprar la veu, per aprendre nous programaris que poden fer ús més enllà de l’aula, etc. Però sobretot pel fet de ser públic el seu treball, ja que el podran pujar a Youtube. La publicació a internet dels treballs sí que crec que els motiva moltíssim.

És important remarcar l’ús del ordinador com a eina i no solament com a maquineta per a jugar. Amb l’ordinador poden cercar en un diccionari, traduir, cercar pàgines d’autoaprenentatge de gramàtica, audio, escriptura, lectura i fins i tot d’expressió oral, han après ha gravar-se en veu per després escoltar-se, etc. I també han cercat informació model d’allò que en necessitaven, com ara vocabulari de la promoció d’una ciutat.

Tema 6: Maquinari TIC

En primer lloc, he llegit tot l’escenari del tema 6, Maquinari TIC. Aquest  tema ha tractat sobre els diferents programaris que hui dia podem fer servir dins l’aula com eines per poder treballar més i millor, amb una adaptació de la realitat social, com ara la tauleta tàctil, la pissarra digital, el mòbil, els ordinadors portàtils, els llibres electrònics, etc.

L’escenari ha explicat molt bé els avantatges i els inconvenients principalment de la tauleta tàctil i la pissarra digital i els tipus de pissarres digitals (PD i PDI). També m’ha sorprès l’existència dels panells tàctils (tauletes tàctils gegants que es podem posar vertical o horitzontalment) i les pissarres digitals transparents.

Pel que fa als llibres digitals, crec que és una molt bona eina perquè permet visualitzar molt bé els continguts del llibre i els alumnes poden seguir la classe amb facilitat i sentir-se integrats i anar tots a l’una. A més a més, és també molt pràctic pels alumnes sense llibre  ja que poden seguir la classe sense cap problema i també sentir-se integrats.

Ara bé, personalment crec que les TIC s’han d’usar amb una bona metodologia i no com podem veure al vídeo. Les TIC s’han d’emprar per posar exemples actuals, per ampliar la informació, per anar més enllà d’això que ens limita el llibre i la pissarra de guix. Les tecnologies sense una bona metodologia no serveixen per a res, com ha mostrat el vídeo.

Crec que el problema no és que no volem utilitzar les noves tecnologies de manera correcta però que realment no sabem com fer-ho. És molt fàcil dir això que s’ha d’emprar com una eina que va més enllà del llibre i de les limitacions de sempre, però realment a l’hora d’emprar-les, hem de tenir imaginació i temps per poder fer-ho. A més a més, és com si la teoria estiga apresa però realment la pràctica ens contara (personalment crec que això occòrec per l'angoissa de tanta informació).

Una solució a aquest “problema” seria treballar conjuntament amb els altres professors i intercanviar idees i propostes didàctiques. La falta de coneixements de programaris específics, de temps, d’infraestructures, etc. fa que siga difícil canviar d’eines. És a dir, que per emprar bé les tecnologies hem de canviar els tipus d’activitats, ja que no solament serveixen per a realitzar activitats de transformació de frases, de selecció de respostes, etc. sinó que realment es pot emprar com a eina de investigació que serà a més a més el més útil (cercar al web els gires lingüístics, expressions, cultura, estar actualitzats d’allò que passa dins l’altre país, audios amb transcripcions, etc.)

Finalment, he fet el treball 2. He proposat una tasca molt fàcil i amb realitat lingüística: explicar a través de fotografies una festa d’aniversari. La part lúdica serà la selecció de fotografies de drets lliures a Flickr, Dreamstime, morgueFile, Photogen, etc.  (amb la imaginació que suposa) i la part didàctica serà tota l’elaboració de l’exposició oral. Els alumnes han de tenir en compte la cultura del país (Regne Unit) per això, els recomane diversos webs per a cercar els costums d’aquest país (tipus de gató, tipus de regal, dia de celebració, etc.), vocabulari, àlbums digitals, etc.

Tema 5: aprenentatge a internet

En primer lloc, he llegit tota la informació del tema. Aquesta lectura m’ha permés comprendre les principals diferències entre les plataformes Learning Managament Systems com ara Educaplay, Edmodo, etc. de les aplicacions webs on poder publicar els continguts  Content Management Systems com Storybird, Glogster, etc., i els termes e-learning i blended-learning. Després, he llegit tot allò relacionat amb el contingut i els recursos al web per a crear processos d’ensenyament-aprenentatge significatius.

He estat visitant els diversos enllaços del webquest, caceres del tresor, blogs i viquis per a poder tindre una idea més ampla i actualitzar els meus coneixements que en tenia. Així, podríem dir que una webquest és un lloc web amb una estructura molt definida i formal on es proposen preguntes i tasques que duren més d’una sessió, i que la cacera del tresor és un web amb qüestions i un llistat de direccions electròniques on els alumnes han de cercar. Al final d’aquestes preguntes, hi ha una “gran pregunta” que s’ha de respondre amb la reflexió pràctica. Les caceres del tresor sí es poden fer en una sola sessió. Un blog és un web on cadascú pot escriure el que vulga sobre el tema que vulga i que s’actualitza cronològicament. Normalment té un caràcter personal ja que els anomenen “diaris electrònics”. Els blogs poden tenir una temàtica concreta o crear etiquetes per definir les temàtiques. És molt senzill d’emprar i qualsevol el pot crear ja que solament fa falta coneixements de nivell usuari, és gratuït, i es pot fer molt divertit amb els vídeos, fotos, etc. Finalment, un viqui és un web els continguts del qual poden ser editats pels diversos usuaris (normalment el blog té un caràcter personal) i les entrades no són obligatòriament cronològiques. És pot pujar informació de qualsevol cosa, vídeos, etc.

També he reflexionat sobre la pràctica d’aquestes eines amb els alumnes, és a dir, com es treballa els continguts, el temps que es pot dedicar a treballar amb aquestes eines, les possibilitats materials que disposem al centre, la manera d’assimilar la informació i també la reflexió en conjunt sobre l’eina amb la qual jo estic més a gust i crec que els continguts es treballaran millor, etc.

Per aquest motiu, m’agradaria recomanar, encara que en realitat en funció de l’objectiu es pot emprar una o l’altra, la cacera del tresor com ara aquesta feta per estudiar la història dels nadius americans en classe d'anglés. Crec que és una bona pràctica perquè es fa ús de l’ordinador, els alumnes han de respondre preguntes, el que vol dir que han de llegir i també escriure (escrivint també s’aprén una llengua), després han de fer una exposició oral, la qual cosa han de fer servir l’expressió oral, és una activitat en grup, el que suposa la cooperació, el respecte dels companys, una activitat més lúdica, etc.

Crec que seria una bona idea practicar aquest tipus d’exercici amb els continguts socioculturals ja que els alumnes podrien dividir-se en grups i cada grup cercar sobre un contingut diferent que jo haja preparat. Podria preparar diversos punts a cercar perquè sembla que és una activitat que no lleva molt de temps preparar-la i això també és important, sobretot quan hi ha molts grups i nivells diferents.

També, per la naturalesa de l’activitat com es la cacera del tresor, tot allò que es de recerca amb l’ordinador es podria preparar en una sessió i l’expressió oral podria ser l’avaluació oral de la unitat, la qual cosa em sembla bé perquè així no es tracta solament de fer aquesta activitat per emprar els ordinadors sinó que es farà una avaluació d’aquest contingut i del treball en grup.